El Do it Yourself (DIY) de las pizzas en Barcelona

Massa pizzeríaCuando me preguntan cuál es mi comida favorita nunca sé qué decir. Y es que no soy de favoritos; ni colores, ni películas, ni números… Creo que son momentos concretos los que dan el sentido a lo que sea.

Para mí hay un momento clave en la vida de todo ser humano, y es el de dejar atrás los complejos, la bronca que te ha pegado hoy tu jefe y la pelea tonta con tu novio/a esta mañana. Yo le llamo el momento pizza y me llevo a mi mejor amigo a comer una, de lo que sea, y con mucho queso.

Carta MassaHace pocos días descubrí una céntrica pizzería perfecta para estas ocasiones: Massa Barcelona, el Do it Yourself de las pizzas. Se trata del nuevo proyecto de los chicos del Oval y Blitz. Si el concepto de Oval se encuentra en customizarte la hamburguesa a tu gusto, el caso de Massa es el mismo con las pizzas. Atención amantes de los extra de todo, ¡aquí no os mirarán raro!.

Te van a dar hoja, papel y lápiz y tu imaginación se convertirá en la chef del momento. Elige los ingredientes para la masa, los condimentos, el ingrediente principal, los secundarios y los extras. Si te pilla en un día de esos en los que no quieres pensar demasiado, Massa te ofrece 6 pizzas ya montadas.

La masa de las pizzas es fina, como a mí me gusta, y la calidad de los ingredientes es de 10, con lo que puedo afirmar que su relación calidad-precio (un rango de 7€ a 12€ por pizza) es de aprobado con nota.

Los postres no se quedan cortos. Nosotros probamos un helado casero de straciatella pero me han jurado que su tarta de queso con moras es para llorar del gusto.

El local sigue el mismo diseño industrial de Oval, aquello de “informal pero elegante” y que tanto gusta últimamente.

Si te han entrado ganas de visitar Massa es que ya estás tardando demasiado en ir ;)

Massa Barcelona, Mallorca 196, Barcelona. 930 041 426

Puedes leer este artículo en Gastrotalkers


Emociona’t, respira, tremola

Emociona’t, quan vegis esperança en els ulls d’algú que l’havia perdut.
Somriu, quan aquelles paraules innocents t’hagin fet el dia.
Sigues feliç, quan les persones que més estimes no pateixin.
Besa, quan les paraules no siguin suficients.
Tremola, quan les seves mans et toquin i sentis pessigolles per tots els racons i puntes del cos.
Canta ben fort, quan soni la teva cançó just en un moment perfecte.
Corre, quan et persegueixin les pors.
Abraça, tan fort que t’arribis a fondre.
Salta, quan vulguis atrapar els teus somnis.
Respira, quan hagis decidit fer fora tots els maldecaps que no hi tenen cabuda.
Vola, i sigues lliure.
Escolta, quan les lliçons siguin tan vàlides que et mostrin un camí.
Crida fort, quan no comprenguis.
Lluita, per defensar en allò que creus.
Enyora, fins que no et quedin més llàgrimes per a testimoniar-ho.
Tingues cura, de tots aquells records que un dia van decidir quedar-se amb tu.
Enlluerna’t, amb la màgia d’aquelles persones especials que hi són sempre.
Desitja, el més fort dels teus desitjos.
Plora, plora pel que necessitis, però plora.
Demana, no deixis mai les coses sense dir.
Estima, estima aquells que, sigui com sigui, t’hagin fet aprendre.

Celebra, quan arribin les bones notícies. Celebra la vida.


He decidit

He decidit despullar-te,

i ho faré començant pels ulls.

He decidit agafar embranzida,

deixar-me caure, sense xarxa,

tapar-me els ulls, no veure el final,

enterrar les pors.

He decidit imaginar-me,

creure en l’impossible, fer-ho possible.

Ser el protagonista de tots aquells somnis,

deixar-me seduir per les seves il·lusions.

He decidit utilizar les paraules,

les paraules com a arma de destrucció inofensiva.

Les més dolçes, les més sinceres,

les que no amaguen, les que s’atreveixen. 

Avui decideixo ser lladre i venedor de somriures, per sempre més a parts iguals.


Comida original en Semproniana

SempronianaIr a comer al Semproniana de Ada Parellada es como ir a comer a casa de tu tía, la tía cariñosa, que te habrá cocinado tus platos favoritos y les habrá puesto algo diferente para hacerlos especiales. Además, la decoración del restaurante lo hace muy personal y cercano, con paredes de colores, objetos reciclados y muebles antiguos, como si fuera un cuento.
SempronianaPara comer, tienes una opción buenísima de menú por 15,75€ los días entre semana que incluye dos platos, postre y agua o copa de vino. Nosotros nos decidimos por probar distintos platos de la carta, que se distribuyen en tallas S, M y L, dependiendo del hambre que tengas y las ganas de compartir. Allá van: Macarrón relleno de butifarra negra, el hit del Semproniana. Imagina todo el sabor de la buti negra combinado con pasta al dente y una bechamel tradicional. Ese, ese es el plato al que me refería que hacen con cariño. Para original, la Tierra de cuscús y verduras del huerto, que sirven en un tiesto muy simpático. Para título espectacular, el de las Gambas exóticas marinadas al momento, que para el verano quedaba muy bien. Exóticas y muy buenas, que conste. Terminamos con algo más clásico, un Bacalao con miel y romero, muy suave. Y para el dulce -que no falte- un “Pessic” de zanahoria y yogurt, para no olvidar que me estoy volviendo adicta a este postre. No sea caso… ;)

SempronianaLo sorprendente de Ada no termina con estas fórmulas, porque existe un menú Pícnic por 25€ para comer en el local, y que será la próxima cosa que pruebe cuando vuelva al Semproniana. ¡Incluye mini barbacoa sobre la mesa para hacerla a tu gusto! Y si eres sub-30 (un afortunado de menos de 30 años), escoge este menú y cena pagando por la edad que tengas.

Semproniana

¿Más cosas? Menús de grupo y una larguísima lista de talleres y actividades para hacernos ver que la comida es un placer desde que la preparas hasta que la disfrutas en la mesa. ¡Gracias Ada!

Semproniana, C/Rosselló 148, Barcelona, 934 531 820


Les persones especials

Són les que un dia apareixen i no saps com, acaben quedant-s’hi. Però també ho són les que sempre hi han estat i de cop se’n van. I no tornen. 

Ho són també les que arriben quan menys les esperes i et capgiren de dalt a baix. Gaudeixes, sents, t’emociones i aprens. Sobretot aprens. I marxen. Però són especials. Potser no tornen, potser en queda el record. 

Com quan sents els primers acords d’aquella cançó que et transporta al moment, o quan llegeixes aquell article que et contagia els riures d’aquell primer viatge. I de cop torna al cap un somriure sincer, dels que et fan creure en la genialitat d’aquesta vida.

Les especials són les que s’atreveixen a compartir bogeries, a dir-te: -«fem-ho ara, que sóm joves, que no ens ho prohibeix ningú»-. Que es tiren a la piscina, que senten, que viuen. Amb tu.

Ho són també aquelles persones que apareixen de rebot i sense gaire sentit, però que amb el temps entens per què la vida te les ha posat al davant. Per unir les peçes d’aquell trencaclosques que ara té molt més sentit. 

I aquelles persones que hi són incondicionalment, que malgrat passin els anys, els minuts o els segons, estaran disposats a guardar una estona del seu temps per a tu, per a vosaltres.

Les persones especials… hi són. Sempre.


La mentida

Ell menteix, no vol dir-li què va passar aquell dia.

Ella menteix, no vol fer-li creure allò que vol sentir.

Ell mentia, perquè ho sabia, però no ho deia.

Ella menteix, no s’atreveix, sap que fa mal.

Ell mentirà, una veritat a mitges no és del tot una mentida.

Ella va mentir, perquè les coses que no es van dir, no han passat mai.

Ell menteix, ho sap tot i diu que no ho oblida.

Ell i ella.


Far Nomo, un japonés con vistas de verano

thumb_IMG_6146_1024Si te digo Costa Brava, vistas impresionantes y olor a mar, seguro que te vienen a la cabeza las vacaciones que estás deseando que lleguen o que probablemente estés disfrutando ya. Y si, además de todo esto, ¿lo disfrutas con una buena comida japonesa decorada con el Mar Mediterráneo? Señoras, señores…¡No os perdáis el Far Nomo!

Situado en el Far de San Sebastià (Llafranc), se trata de un proyecto conjunto entre Grupo Nomo y Mas de Torrent, abierto en julio de 2015, y es de lo más chulo que podéis hacer este verano. Yo te propongo una escapada por Calella, Llafranc o Palamós y te lo montas para comer o cenar en Far Nomo.

Japonés

Si eres un fan de la comida japonesa seguro que te gusta, porque propone una fusión de recetas tradicionales con cocina mediterránea a la que no estarás acostumbrado. Y si no eres de japo especialmente, tienes muchas otras opciones que encajan siempre. Yo lo descubrí de rebote un día de trabajo, hace un par de meses. Me gustó tanto que volví hace unos días y tengo un plan para dentro de unas semanas. Es lo malo, que cuando me lo hacen tan hacen bueno, el precio es más que ajustado y el lugar es tan bonito, me engancha.

EdamameEn la carta, larguísima y original, puedes encontrar platos tan brutales como el King Crab yaki (Cangrejo Real de Alaska a la brasa con pimientos del Padrón y shiitake), Ebi no tempura uramaki (Roll de tempura de langostino con lechuga y mayonesa), o el Spicy tuna roll futomaki (Roll de atún con lechuga y salsa picante). Mis favoritos de Far Nomo son los Age edamame truffle, con un punto de sal y aceite de trufa – que te mueres– y el Omu yakisoba, los clásicos fideos con ternera y verdura envueltos en un saco de tortilla. Todo mezclado, ¡un punto!

No os preocupéis los del dulce, aquí los postres también van con nota. Yo he probado los Mochis de chocolate y plátano y la Textura de tres chocolates y oye, que muy bien. Me imagino que el resto será igual de bueno, por la pinta que tiene todo…

Me juego lo que sea que un poco de envidia te he dado. Búscate un día para ir con quien sea, que el plan te funciona, seguro.

Far Nomo, Far de Sant Sebastià, Passeig de Pau Casals 64, 17211 Llafranc (Girona). 972 30 15 21. info@farnomo.com

Puedes leer este artículo también en Gastrotalkers ;)

Far Nomo

Cangrejo

Far Nomo

 


i tu de què tens ganes?

Tu – De perdre’m en l’escala de colors que va del blanc al negre

Jo  – de resseguir amb el dit la línia que el llençol t’ha dibuixat a la cara

Tu – d’intuir bestieses mirant-te als ulls

Jo – d’endevinar la cançó que sonava aquell dia només escoltant els primers acords

Tu – de perdre el compte d’estels que hem vist fent un concurs de desitjos

Jo – de menjar-me la torrada cremada, perquè he estat jo qui s’ha quedat amb la boca oberta, imaginant-te

Tu – de dibuixar històries durant tota la nit 

Jo – de plantar-li cara a un mal despertar

Tu – de no dir mai que no a qualsevol bogeria

Jo – de guardar objectes i descubrir-los al cap d’un temps

Tu – de descobrir-te una cançó i que te la facis teva

Jo – de tornar-t’ho a dir, que t’agrada tant

Tu – d’equivocar-me…

Jo – …amb tu.


Conèixer fins a desconèixer

Conèixer…

… El teu accent,

la teva mirada quan vols allò,

el suc de taronja del matí, necessari per a ser persona,

la beguda dels dissabtes,

la pel·lícula que ara et vindria de gust,

l’hospitalitat desmesurada,

aquell precís instant – que sí, que jo també -.

La manera com t’enfades,

la facilitat amb la que t’il·lusiones,

el “vinga va, un dia és un dia”,

l’energia que et dona el Sol,

aquella conversa, que va marcar el dia,

el desig que mai vas complir amb mi,

aquella mania que és només teva i ningú entén…

… El perquè sí i no hi ha volta de full,

aquell projecte inacabat,

les estones de desaparèixer,

la teva sinceritat en el moment més inesperat,

les converses que no arriben enlloc,

un mal dia, un altre dia. I un altre.

Els malentesos per no saber,

la incredulitat, les mentides,

Desconèixer

Et desconec.


Al Racó de Pensar!

Avui inauguro el meu racó de pensar. Perquè de vegades, sense voler-ho, i de vegades volent-ho, reflexiono, m’inspiro, em deixo sorprendre, m’enamoro i em desenamoro, m’indigno, me’n alegro… De vegades tot a la vegada, de vegades en depén el dia. Pensaments que, sovint expresso en veu alta, però que moltes vegades es queden a dins. Massa vegades. I escriure em va bé. Podria deixar-los a la meva llibreta o en les notes del meu mòbil, però quan els he compartit sempre n’he tret algun profit.

I aquestes reflexions les faré en català. Perquè el que em surt de bens endins només els se expressar en la llengua que més m’estimo.

Senyores i senyors, benvinguts al Racó de Pensar. Passeu sempre que volgueu!