Avui recupero aquest text de fa uns mesos.

Les persones especials no deixen d’aparèixer, i també de desaparèixer.

El temps et dona raó i perspectiva. Raó per confirmar que aquelles persones que et donaven pistes per ser especials, cada vegada agafen més i més protagonisme dins la teva vida. Saps que són especials perquè et fan feliç només amb la seva presència. Compten amb tu, et fan partícep de les seves victòries. Te’n adones quan demanen la teva presència perquè els facis costat, a cop de whatsapp si cal. I això omple.

Perspectiva per adonar-te que n’hi ha que ja han marxat. Que sabies que marxarien i els deies adéu a poc a poc. Un dia se’n van de cop i la teva vida continua. Igual però diferent. Distàncies doloroses però madures, conscients. I també omplen, t’han ajudat a fer-te gran i a saber prendre decisions. Per això mai deixaran de ser importants.

I de les persones noves que arriben. De nou aquelles que comences a sospitar de la seva futura (o no) importància perquè d’un dia per l’altre toquen aquells punts vitals d’un mateix. I d’aquelles que acaben d’aparèixer? Aquestes són les més interessants, us agafo amb ganes.

TEMPS, ens veiem en uns mesos :)