Estic segura que tu també en tens un. Un espai-refugi, físic o mental, on t’amagues o et reconfortes quan les situacions et superen. O potser quan vols passar una bona estona. O simplement perquè t’agrada perdre’t allà de tant en tant.

La màgia real ve de les situacions que els creen. Sí, aquella que just ara estàs retrobant. Queda-t’hi una estona [   ]. Gaudeix-lo [   ]. I per què no? Ves-hi ara!

 

Un viatge a aquell país que et marca en positiu de per vida.

La teva muntanya preferida, on només vas trobar-te a tu i vas conèixer el silenci.

Aquella tarda d’estiu, assegut en aquell punt, quan vas començar a escriure la teva llibreta.

La sortida de sol que tantes vegades dibuixaves mentre eres de vacances a la costa.

…

[escriu aquí el teu moment]

 

Hi ha uns quants afortunats que, a més, tenen persones-refugi. De la mateixa manera són aquelles que hi són, tot i no veure-les sempre, tot i no viure a prop. És possible, també, que no hi siguin. Però les penses i les retrobes de diverses formes i diferents estats.

 

I quina sort aquesta, espais o persones-refugi, seran sempre tan a prop com els vulguis tenir.

 

I com a convidat especial, l’Ernest Cornellà, que m’ha regalat una de les seves aquarel.les brutals per il·lustrar aquestes quatre ratlles. Mil, mil gràcies! :)