Conèixer fins a desconèixer

Conèixer…

… El teu accent,

la teva mirada quan vols allò,

el suc de taronja del matí, necessari per a ser persona,

la beguda dels dissabtes,

la pel·lícula que ara et vindria de gust,

l’hospitalitat desmesurada,

aquell precís instant – que sí, que jo també -.

La manera com t’enfades,

la facilitat amb la que t’il·lusiones,

el “vinga va, un dia és un dia”,

l’energia que et dona el Sol,

aquella conversa, que va marcar el dia,

el desig que mai vas complir amb mi,

aquella mania que és només teva i ningú entén…

… El perquè sí i no hi ha volta de full,

aquell projecte inacabat,

les estones de desaparèixer,

la teva sinceritat en el moment més inesperat,

les converses que no arriben enlloc,

un mal dia, un altre dia. I un altre.

Els malentesos per no saber,

la incredulitat, les mentides,

Desconèixer

Et desconec.


Al Racó de Pensar!

Avui inauguro el meu racó de pensar. Perquè de vegades, sense voler-ho, i de vegades volent-ho, reflexiono, m’inspiro, em deixo sorprendre, m’enamoro i em desenamoro, m’indigno, me’n alegro… De vegades tot a la vegada, de vegades en depén el dia. Pensaments que, sovint expresso en veu alta, però que moltes vegades es queden a dins. Massa vegades. I escriure em va bé. Podria deixar-los a la meva llibreta o en les notes del meu mòbil, però quan els he compartit sempre n’he tret algun profit.

I aquestes reflexions les faré en català. Perquè el que em surt de bens endins només els se expressar en la llengua que més m’estimo.

Senyores i senyors, benvinguts al Racó de Pensar. Passeu sempre que volgueu!