Les persones especials (II)

Avui recupero aquest text de fa uns mesos.

Les persones especials no deixen d’aparèixer, i també de desaparèixer.

El temps et dona raó i perspectiva. Raó per confirmar que aquelles persones que et donaven pistes per ser especials, cada vegada agafen més i més protagonisme dins la teva vida. Saps que són especials perquè et fan feliç només amb la seva presència. Compten amb tu, et fan partícep de les seves victòries. Te’n adones quan demanen la teva presència perquè els facis costat, a cop de whatsapp si cal. I això omple.

Perspectiva per adonar-te que n’hi ha que ja han marxat. Que sabies que marxarien i els deies adéu a poc a poc. Un dia se’n van de cop i la teva vida continua. Igual però diferent. Distàncies doloroses però madures, conscients. I també omplen, t’han ajudat a fer-te gran i a saber prendre decisions. Per això mai deixaran de ser importants.

I de les persones noves que arriben. De nou aquelles que comences a sospitar de la seva futura (o no) importància perquè d’un dia per l’altre toquen aquells punts vitals d’un mateix. I d’aquelles que acaben d’aparèixer? Aquestes són les més interessants, us agafo amb ganes.

TEMPS, ens veiem en uns mesos :)

Les persones especials

Són les que un dia apareixen i no saps com, acaben quedant-s’hi. Però també ho són les que sempre hi han estat i de cop se’n van. I no tornen. 

Ho són també les que arriben quan menys les esperes i et capgiren de dalt a baix. Gaudeixes, sents, t’emociones i aprens. Sobretot aprens. I marxen. Però són especials. Potser no tornen, potser en queda el record. 

Com quan sents els primers acords d’aquella cançó que et transporta al moment, o quan llegeixes aquell article que et contagia els riures d’aquell primer viatge. I de cop torna al cap un somriure sincer, dels que et fan creure en la genialitat d’aquesta vida.

Les especials són les que s’atreveixen a compartir bogeries, a dir-te: -«fem-ho ara, que sóm joves, que no ens ho prohibeix ningú»-. Que es tiren a la piscina, que senten, que viuen. Amb tu.

Ho són també aquelles persones que apareixen de rebot i sense gaire sentit, però que amb el temps entens per què la vida te les ha posat al davant. Per unir les peçes d’aquell trencaclosques que ara té molt més sentit. 

I aquelles persones que hi són incondicionalment, que malgrat passin els anys, els minuts o els segons, estaran disposats a guardar una estona del seu temps per a tu, per a vosaltres.

Les persones especials… hi són. Sempre.