i tu de què tens ganes?

Tu – De perdre’m en l’escala de colors que va del blanc al negre

Jo  – de resseguir amb el dit la línia que el llençol t’ha dibuixat a la cara

Tu – d’intuir bestieses mirant-te als ulls

Jo – d’endevinar la cançó que sonava aquell dia només escoltant els primers acords

Tu – de perdre el compte d’estels que hem vist fent un concurs de desitjos

Jo – de menjar-me la torrada cremada, perquè he estat jo qui s’ha quedat amb la boca oberta, imaginant-te

Tu – de dibuixar històries durant tota la nit 

Jo – de plantar-li cara a un mal despertar

Tu – de no dir mai que no a qualsevol bogeria

Jo – de guardar objectes i descubrir-los al cap d’un temps

Tu – de descobrir-te una cançó i que te la facis teva

Jo – de tornar-t’ho a dir, que t’agrada tant

Tu – d’equivocar-me…

Jo – …amb tu.


Conèixer fins a desconèixer

Conèixer…

… El teu accent,

la teva mirada quan vols allò,

el suc de taronja del matí, necessari per a ser persona,

la beguda dels dissabtes,

la pel·lícula que ara et vindria de gust,

l’hospitalitat desmesurada,

aquell precís instant – que sí, que jo també -.

La manera com t’enfades,

la facilitat amb la que t’il·lusiones,

el “vinga va, un dia és un dia”,

l’energia que et dona el Sol,

aquella conversa, que va marcar el dia,

el desig que mai vas complir amb mi,

aquella mania que és només teva i ningú entén…

… El perquè sí i no hi ha volta de full,

aquell projecte inacabat,

les estones de desaparèixer,

la teva sinceritat en el moment més inesperat,

les converses que no arriben enlloc,

un mal dia, un altre dia. I un altre.

Els malentesos per no saber,

la incredulitat, les mentides,

Desconèixer

Et desconec.