He decidit despullar-te,

i ho faré començant pels ulls.

He decidit agafar embranzida,

deixar-me caure, sense xarxa,

tapar-me els ulls, no veure el final,

enterrar les pors.

He decidit imaginar-me,

creure en l’impossible, fer-ho possible.

Ser el protagonista de tots aquells somnis,

deixar-me seduir per les seves il·lusions.

He decidit utilizar les paraules,

les paraules com a arma de destrucció inofensiva.

Les més dolçes, les més sinceres,

les que no amaguen, les que s’atreveixen. 

Avui decideixo ser lladre i venedor de somriures, per sempre més a parts iguals.