He decidit despullar-te,
i ho faré començant pels ulls.
He decidit agafar embranzida,
deixar-me caure, sense xarxa,
tapar-me els ulls, no veure el final,
enterrar les pors.
He decidit imaginar-me,
creure en l’impossible, fer-ho possible.
Ser el protagonista de tots aquells somnis,
deixar-me seduir per les seves il·lusions.
He decidit utilizar les paraules,
les paraules com a arma de destrucció inofensiva.
Les més dolçes, les més sinceres,
les que no amaguen, les que s’atreveixen.
Avui decideixo ser lladre i venedor de somriures, per sempre més a parts iguals.